Campofrio i l’ètica en la publicitat
A les últimes setmanes s’ha generat una polèmica, de la qual la mafiaX no s’en ha fet gaire ressó, en alguns sectors del vegetarianisme i la defensa dels animals. El motiu? Un anunci de Campofrio que es va començar a emetre fa recentment.
L’anunci relata l’ennuig del fill d’una parella vegetariana amb els seus pares, perquè tant sols li donen menjar vegetarià. Al final, convenç els pares perquè li deixin probar derivats de la carn i a l’anar a l’hipermercat la mare li recomana que agafi pernil Campofrio i no el d’una altra marca.
Bé, aquesta és una manera d’explicar l’anunci. Una altre manera, seria dir que es fan servir un seguit de típics tópics del món vegetarià i hippie per intentar fer un anunci graciós. I una altre manera seria dir que s’insulta o ridiculitza a una part de la nostre societat.
Com tot anunci, hem de pensar que el seu resultat depèn del resultant èxit de vendes del producte.
Doncs bé, aquí apareixen dos sectors als que pot anar destinat l’anunci:
A) Els vegetarians. No sembla una tàctica gaire efectiva ridiculitzar-los amb tópics, insultar-los o intentar convence’ls de que estan equivocats perquè surt un noi menjant-se una llesca de pernil.
B) Els omnívors. Aquí podríem discrepar, però no cal ser un expert en publicitat per imaginar alternatives d’anunci on un subjecte preferís la marca anunciada a una altre, què és bàsicament el missatge que en l’anunci de campofrio es llança als consumidors.
Si anal·litzem els punts anteriors, una observació és que s’ofèn la sensibilitat d’un sector de població que no comprava ni comprarà aquest producte després de veure l’anunci; a canvi d’intentar donar un missatge senzill (el meu producte és millor que els altres, cosa que es pot fer de mil maneres) d’ una forma graciosa (amb una mica d’enginy es podria fer sense haver d’ofendre ningú).
I tot això sense entrar en lo bizarre o erroni en el guió de l’anunci. Des de que els vegetarians bàsicament s’alimenten d’enciam, que la familia no fa servir mai el cotxe i hi té gallines a dintre, de si tots els vegetarians son hippies necessàriament, de si el lloc mes proper on venen carn en un poble de montanya es un hipercermat, o si el primer que voldrà l’ex-vegetarià del món de la carn serà un fomut tall de pernil del mercadona o un bon xurrasco a la brasa…
Tenim doncs un exemple d’anunci mal fet i mal pensat estratègicament.
Obviant el fet de que algú a més a més, es pugui ofendre per l’anunci, val a dir que en una societat on és un problema latent l’obesitat infantil i la mort per malalties cardiovasculars, potser els publicistes haurien d’intentar vendre legítimament el seu producte sense ridiculitzar productes sans i perfectament compatibles amb el seu, com son els vegetals. Dir-li als nens les verdures son aburrides, vull menjar pernil envasat i hamburgueses del mcdonalds encara que el pare em digui que no, fa pensar en si potser la censura s’hauria d’aplicar en alguns aspectes….
