{"id":2389,"date":"2012-03-03T01:07:36","date_gmt":"2012-03-03T00:07:36","guid":{"rendered":"http:\/\/robertopla.net\/blog\/?p=2389"},"modified":"2012-03-03T01:07:36","modified_gmt":"2012-03-03T00:07:36","slug":"diari-d-un-forense","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/robertopla.net\/blog\/diari-d-un-forense.htm","title":{"rendered":"Diari d’un forense"},"content":{"rendered":"

\"Portada\"<\/a>Aprofitant l’\u00e8xit de s\u00e8ries de televisi\u00f3 com CSI, es va publicar l’any 2007 el llibre objecte d’aquest comentari. Es tracta de la dissecci\u00f3 de deu casos rellevants vists des de el punt de vista del metge forense Narc\u00eds Bardalet, als que dona forma liter\u00e0ria la autora.
\nMolts son els m\u00e8rits d’en Narcis, per\u00f2 per mi el m\u00e8s interessant es que va ser el pediatra dels meus fills.
\nQuan vaig arribar a Figueres, tot i que la meva filla ja tenia dos anys es pot dir que la Merc\u00e8 i jo \u00e9rem uns pares inexperts. Quan per primera vegada varem portar a la nostra filla a la llar d’infants \u00abRamon Reig\u00bb ens varem endinsar en una terrible, desconeguda e incerta successi\u00f3 de malalties que ens tenien atemorits i neguitosos per la salut de la nostra filla. Despr\u00e9s de passar un temps portant cada dilluns a la nena al metge sense trobar ni soluci\u00f3 ni explicaci\u00f3, alg\u00fa ens va recomanar en Bardalet tot i afegint que era \u00abun home molt peculiar\u00bb.
\nI si que ho era. El recordo alt, tot i que jo mateix faig metro vuitanta cinc, em va semblar alt, i amb unes mans mot grosses, que hom diria massa grans per manipular a criatures tan petites. De seguida ens va tranquil\u00b7litzar. Li va estar d’un xic dir-nos que \u00e9rem burros, que lo que li passava a la nena era normal, que el primer any d’escola bressol els nens intercanviaven tots els virus i bacteris coneguts i s’immunitzaven per sempre m\u00e8s. I que per tant, la nena es passaria tot l’hivern amb un o altre refredat, seu o d’un company, i que si tenia mocs que els hi tragu\u00e9ssim i ens deix\u00e9ssim de preocupar i de donar-li medicines i xarops.
\nPot ser un altre pare s’hauria empipat per aquell desplegament de sinceritat, per contra, jo li vaig agrair molt\u00edssim per que necessitava m\u00e8s la veritat que la diplom\u00e0cia. I aix\u00ed varem comen\u00e7ar una relaci\u00f3 que en l’\u00e0mbit professional es va prolongar fins que els ‘nens’ ja no eren tan ‘nens’ i quedaven fora de la jurisdicci\u00f3 del pediatra.
\nEn l’\u00e0mbit personal hem de dir que a Figueres, m\u00e8s o menys, tots ens coneixem. La Merc\u00e8 va treballar amb un arquitecte ve\u00ed i amic d’en Narc\u00eds, un bon amic meu \u00e9s nebot seu…lo normal d’una ciutat petita com la nostra.
\nEl llibre el vaig comprar el dia de la seva presentaci\u00f3 a Figueres per al meu fill Roberto, que a les hores barruntaba dins les seves expectatives futures la possibilitat de fer-se criminalista. Els autors li van dedicar l’exemplar i el va llegir, i li va agradar, tot i que despr\u00e8s no va ser aquest el seu cam\u00ed.
\nD’an\u00e8cdotes d’en Bardalet n’hi ha moltes. Veritablement, \u00e9s un home peculiar. Aix\u00f2 els est\u00fapids ho diuen amb menyspreu, perque com deia Brassens<\/a> \u00aba la gent no li agraden els qui tenen les seves pr\u00f2pies idees\u00bb. Per contra a mi em sembla un m\u00e8rit i trobo que \u00e9s un home apassionat per la seva professi\u00f3, despreocupat de l’opini\u00f3 del ramat, amb un punt de vista sempre interessant i enriquidor del qual no fa ostentaci\u00f3 ni li cal imposar a ning\u00fa.
\nSempre que he tingut la sort de sentir-li parlar de la seva professi\u00f3 he trobat les seves paraules encisadores. No nom\u00e9s \u00e9s un bon narrador, si no que quan parla de la seva feina ho fa amb passi\u00f3 i coneixement. No voldria fer de menys a la autora del llibre, que ha fet una feina meravellosa, per\u00f2 estic segur que Narc\u00eds li ha fet f\u00e0cil i entretinguda.
\nEl resultat \u00e9s un llibre que es llegeix en un tres i no res, molt mes interessant que les s\u00e8ries de la televisi\u00f3, proper i real, com els fets que llegim al diari, analitzats amb intel\u00b7lig\u00e8ncia i humanitat per un dels seus principals protagonistes. <\/p>\n