Aquesta es una entrada de la pàgina de Josep Maria Dacosta a Facebook. No sé ben bé com he començat a escriure un comentari que havia de ser molt breu, com un tuit, però-potser perquè estàvem a Facebook-s’ha allargat una mica.
No gaire, no mes una mica: un pensament fugaç, que no he volgut deixar abandonat a la xarxa social que tan poc m’agrada i que m’ha donat una excusa per provar la integració d’anotacions del Facebook al bloc.
Com que veig que només es veu la fotografia i per llegir els comentaris heu de seguir l’enllaç, ficaré a continuació del requadre inserit, el meu comentari.
una publicaciónCom que no te missatge l’ampolla!. Jo el puc llegir clarament. Totes les ampolles de plàstic que he recollit a les platges, igual que les llaunes i paquets de cigarrets portaven un missatge que deia: «Recull-me, un porc m’ha deixat aquí». Les pedres son una altra cosa, mes que un breu missatge porten una historia, tan petites com son i tot el mon que han vist. Els còdols i els vidres son filosofia en estat pur: ens parlen dels cicles i com sempre es torna a la natura que fins i tot als mes durs ens acarona fins arrodonir-nos. Per suavitzar l’inevitable dramatisme que es dedueix d’aquest fet, el mar ens ofereix com a present les curculles, petites peces de bijuteria que un dia van ser cuirasses i avui podrem utilitzar per guarnir la bellesa efímera del cos.
Nota: Editat el 31/12/2023 per incloure la imatge i l’enllaç a la publicació des de la mateixa, on després d’esborrar el meu compte a Facebook, ha desaparegut el comentari.
Pingback: Bitacoras.com